lunes, 12 de noviembre de 2012

“LO IMPOSSIBLE" ÉS IMPARABLE

La pel·lícula basada en els fets reals d'una família espanyola que es va salvar durant el tsunami de 2004 arrasa als cinemes. Quines són les claus del seu èxit? 


 
Una història de salvació en un panorama difícil
Allò impossible és possible. Aquest missatge és molt potent i positiu. Potser aquesta és una de les raons per a les que un paga vuit euros per anar al cinema. M'hi vaig trobar cares molt conegudes i m'atreviria a dir que inclús moltes persones que no són tan assídues al cinema s'han sentit atrets per conèixer a fons aquesta història de salvació més propera a un miracle que a un altre cosa.



Una història real
Aquelles històries reals ens toquen de més aprop. Ens fan pensar que tot allò que em vist al cinema ha succeït de veritat. M'atreveixo a assegurar que un film d'aquest caire sense els seus personatges reals no hagués tingut tan ressò.

Una pel·lícula ben feta
Durant tot el film un està amb el cor encongit tot i saber perfectament el final d'aquesta família. Això ens diu que el director ha sabut transmetre el més essencial al espectador perquè pugui vivenciar mínimament l'experiència d'aquesta pel·lícula.
 
La dosi justa d'efectes especials
El silenci al cinema era brutal. No recordo tan silenci en un cinema. Crec que tota la sala estava amb el cor a la mà després de veure la seqüencia de l'onada. Una dosi justa d'efecte especials va fer que no perdés el fil de la historia.

Moltes emocions
Segons el seu director, ha volgut dibuixar tot el que va succeir. I es que tot el que va succeir estava carregat d'emocions: por, angoixa, patiment, alegria, desesperació, pena, rabia.

Joelle Cervera Pascual
Psicòloga, terapeuta, coach.
Telf; 663.69.31.48

miércoles, 26 de septiembre de 2012

UNA NOIA FÀCIL? NO, GRÀCIES



Tots, en menor o major mesura em utilitzat alguna vegada l’expressió és una noia fàcil. En aquest petit article m’agradaria parlar sobre el significat i vigència d’aquesta frase. Tot i que les dones hem superat moltes barreres psicològiques i socials relacionades amb els estereotips i amb el masclisme al llarg dels últims trenta anys, encara és vigent la diferencia entre una dona fàcil i una que no ho és. M’agradaria parlar de les relacions que s’estableixen entre els homes i les dones d’entre divuit i trenta i tan anys, que estan en la recerca de tenir una parella estable. Tot i salvar les diferències d’edat que hi ha entre una noia de trenta anys i una de divuit, el fet de ser una noia fàcil o no, és molt més que aquest simple reduccionisme que està a les nostres ments. Quan algú entra a la meva consulta i es queixa perquè la vida els tracta malament, perquè no els surt les coses com desitjarien els acompanyo en la recerca d’allò que estan fent d’una manera equivocada per trobar noves formes de fer una autocrítica constructiva i assolir allò que es desitja. Ser una noia fàcil quan una noia en el fons no ho vol ser és un auto – engany i a les nostres ments sabem que allò fàcil i senzill li atorguem un valor minúscul i moltes vegades depreciatiu. Així que aquí us deixo algunes idees perquè romanguin en les vostres ments quan penseu, “jo una noia fàcil? No gràcies, sóc molt més que un cos o un divertiment”.
 
 
  • Per generar interès en una persona cal utilitzar certes dosis d’intel.ligència emocional; posar-se en el lloc de l’altre, tenir en compte el context, saber dir la paraula justa en el moment just.
  • Les noies fàcils són divertiments passatgers. Si busques una parella estable cal temps, i passar per diverses fases com; el flirteig, l’enamorament, el nuviatge o l’amistat prèvia.
  • Mostra sempre el millor de tu, destaca les teves virtuts però sense ser pedant i exagerada.
  • Mostra la teva simpatia per sobre de tot, la teva capacitat per gaudir de la vida, la teva senzillesa. Fomenta totes les actituds pro-actives i pro-socials que t’aproparan a ser una persona atractiva i genuïna i els nois es deixaran d’interessar (momentàniament) per la teva talla de sostenidors.
  • Tingues les idees clares. Sigues sincera i si un noi t’agrada no el manipulis ni el destrueixis. Però si t’agrada lluita amb els teus recursos i inventen de nous.
  • La sexualitat no ha de ser el principal recurs per atraure a una persona del sexe contrari, ha de ser la culminació de l’amor. La seducció, l’amistat i el compromís son valors a la baixa, però que en el fons tots desitgem.
  • Ser fàcil es avorrit, proposat nous reptes, re-inventant  i generaràs un atractiu millor que d’altres que duren molt poc.
  • Totes tenim una diva per descobrir dins nostre, així que només cal actuar com una diva per a trobar algú que ens valori com ens mereixem.
 
Joelle Cervera Pascual
Telf: 663693148
Psicòloga-terapeuta-coach



viernes, 15 de junio de 2012

En català i castellà

UN AMOR FRUSTRADO, UN AMOR PASADO
(castellano)
Los amores que nunca hemos vivido son fantasmas que se presentan en momentos bajos.
Son puertas que si no se cierran bien pueden retornar de mil formas a nuestro inconsciente, a través de los sueños, fantasías, imaginación, pensamientos…
Un amor frustrado es un amor platónico, perfecto, idílico, lleno de emoción. Es sin duda una puerta que abre una posibilidad a la esperanza de un quizá, a la melancolía del pasado, a la sensación de curar una herida que quizá cuando estamos mal puede abrirse sin pedirlo. 
Aunque tenemos que diferenciar un amor pasado y frustrado y los temas pendientes (hablaré en el próximo artículo)
Nuestra mente continuamente nos hace jugadas sucias. Estamos preparados para sobrevivir y cuando la locura del enamoramiento se cuera, la vida aprieta y el aburrimiento aparece, fácilmente vamos a la busca de sensaciones que nos provoquen algo. Rebuscamos en nuestras mentes un amor pasado. Si no hay ninguno en nuestro baúl de los recuerdos, entonces somos carne de cañón para la infidelidad. Y no es que se trata de condenar a los infieles si no de darnos cuenta que cuando uno tiene la tentación de ser infiel hemos de tener en cuenta que las alarmas suenen en nuestro interior y empezar a preguntarnos ¿Por qué me siento insatisfecho?
Pero, ¿qué hago si continuamente tengo pensamientos con otra persona? ¿Cómo detener las jugadas de mi imaginación? ¿Será imaginación o la realidad? ¿Cómo deshacer este lío? En la vida hace falta que estemos acompañados, tener amistades fiables. Delante la ausencia de guías espirituales válidos, los psicólogos nos hemos convertido en asesores del amor, que ayudamos a disipar dudar y a ahuyentar fantasmas del pasado.

Joelle Cervera i Pascual
Psicòloga-Terapeuta-Coach
Telf: 663.69.31.48
Consulta en Vilanova i la Geltrú (mútuas)

UN AMOR FRUSTRAT; UN AMOR PASSAT
(català)

Els amors mai viscuts són fantasmes que es presenten en moments baixos.

Son portes que si no es tanquen poden retornar de mil maneres al nostre inconscient; a través del somnis, fantasies o imaginacions.

Un amor frustrat és un amor platònic, perfecte, idil.lic, ple d’emocions. És sens dubte una porta que obre una possibilitat a l’esperança d’un potser, a la melancolía d’un passat, a la sensació de curar una ferida que potser quan una altra fa mal torna a obrir-se sense demanar-ho.

Però hem de diferenciar entre un amor passat i frustrat i els temes pendents. (En parlaré al pròxim article)

La nostra ment contínuament ens fa jugades brutes. Estem preparats per sobreviure, i quan la bojeria de l’enamorament a la parella es cura, la vida apreta i l’avorriment apareix, facilment anem a la recerca de sensacions, busquem provocar alguna cosa, remenem a la nostra ment i busquem un amor passat. Si no en tenim cap al nostre “baúl de los recuerdos”, som carn de canó per a la infidelitat. I es que no es tracta de condemnar als infidels sinó d’adorar-nos de que quan un té la tentació de ser infidel hem tenir en compte que les alarmes sonen i hem de començar a preguntar-nos per que estem insatisfets?

Per que estem insatisfets? Per que la persona quan ja té el que vol desitja més? Es dolent aquest desig? Definitivament no!. No es dolent el desig. Tots estem preparats per desitjar-ho tot. Volem més i més, ser estimats més i més, tornar a sentir l’impacte de l’enamorament, ser amats infinitament. La mala noticia és que tot i que desitjem fins a l’infinit, aquí a la terra, les persones són finites i el nostre amor pot tenir data de caducitat si tan sols ens mirem al melic.

Però que faig si contínuament tinc pensaments amb una altra persona? Però com aturar les jugades que em pot fer la meva imaginació? Però és realment la meva imaginació o és la realitat?? Com desfer aquest embolic? A la vida cal estar acompanyats, tenir amistats fiables. Davant la manca de guíes espirituals vàlids, els psicòlegs ens em convertit en assessors de l’amor que ajudem a aclarir dubtes i disipar fantasmes.

Joelle Cervera i Pascual
Psicòloga-Terapeuta-Coach
Telf: 663.69.31.48
www.joellecervera.es

jueves, 31 de mayo de 2012

COM FER D'UN VIATGE UNA EXPERIÈNCIA ENRIQUIDORA?


Muchos pueden ser los motivos para iniciar un viaje. Muchos también los pretextos o las escusas, quizá dependa de nuestra edad o de nuestras circumstancias, pero sea como sea un viaje es una experiencia que puede ser más balsámica que un balium, más fructifera que una terapia psicológica si es vivida como una obertura hacia lo que la realidad nos oferce. 

¿Qué sucede al transportarnos desde nuestro nuestro micro mundo cotidiano y conocido a otro lugar?

Hemos identificado tres procesos psicológicos

1. Romper con la rutina
2. Vivir una experiencia
3. Aprender de la experiencia

Parecen procesos sencillos al alcance de todos, pero como todo en la vida, siempre hay una forma más buena, más eficaz y mejor de hacer las cosas. Hablaré de todo ello en Barcelona. Y si no puedes venir lo encontrarás en el libro: !Cosas que importan!
 
13 de juny de 2012
ESPAI CULTURAL PERE PRUNA
CARRER GANDUIXER 130
A LES 19.30 h.
 
 

miércoles, 9 de mayo de 2012

10 PUNTOS PARA CRECER INTERIORMENTE

¿Cómo crecemos interiormente? Nos hemos preguntado alguna vez ¿por qué hay personas que son o aparentar ser más felices que nosotros? ¿Por qué a los otros que tienen más éxito o  la vida les sonríe más? ¿En que medida depende de nosotros o de las circunstancias?


MIÉRCOLES 16 DE MAYO DE 2012 A LAS 19.30h. 

Os espero en el ESPAI CULTURAL PERE PRUNA, 



Carrer Ganduxer, 130-Barcelona (Sarrià)


Joêlle Cervera i Pascual
Psicóloga-Terapeuta-Coach
Autora del libro: "Cosas que importan"
Consulta psicología: Barcelona-Vilanova i la Geltrú (mútuas médicas)
joellepsicologia@hotmail.com
Telf: 663 69 31 48



jueves, 3 de mayo de 2012

DEBERES SI O DEBERES NO? 
(Castellano)

Muchas familias no pueden (o no saben) como ayudar a sus hijos a realizar las tareas escolares.
Son necesarias las tareas escolares?

La huelga iniciada por un grupo de padres y madres en Francia podria trasladarse a España. Según la notícia publicada en la versió digital del diario ABC el dia 29/3/2012 “La confederación Española de Asociaciones de Padres y Madres de alumnos (CEAPA) esta pensando en emular la iniciativa gala argumentando que en los últimos años “ha aumentado el tiempo de dedicación a las tareas escolares”.

¿Es la realidad educativa catalana equiparable a la francesa? ¿Realmente les familias se ven desbordades por las tareas escolares?  o se trata de un problema de fondo del alumno o el profesor en concreto de aquel alumno? ¿Qué variables influirán para que el alumnado tenga mayor o menor cantidad de tareas¿Tienen sentido las tareas?

A través de estas cuestiones, me gustaría que los visitantes de este blog, me contarais vuestra experiencia personal. ¿Hacen falta las tareas? 

Analizamos algunas variables para hacer más rico y riguroso el debate. 

EDAD
A partir dels 6-7 anys podríamos iniciar pequeñas tareas. También y por qué no, en la edad pre-escolar es recomendable iniciarse en actividades lúdicas relacionadas con "los números y las letras" 
HORAS DE DEDICACIÓN A LAS TAREAS
Debe ser progresivo. Crear un habito de trabajo y una rutina requiere iniciarse cuanto antes mejor. En los cursos de 1º y 2º de primaria dedicar 45 minuts diaris realizando diversas actividades; lectura, pintar, escribir o jugar con letras y  números, es muy recomendable para en futuras edades hacer que el estudio sea un gozo y no una aburrimiento. Podemos fraccionar esos 45 minutos en diversas etapas o fracciones de tiempo de 15 min.
TIPO DE ESCUELA
Dependrá del tipo de escuela; más tradicional, libre, constructivista, Decrolly... Antes de realizar la pre-inscripción en una escuela es nuestro deber como padres informarnos del sistema de trabajo, método e ideología que sigue el centro.
DIFICULTAD DEL ALUMNO/A
Debemos preguntarnos y valorar por que aquel niño/niña no finaliza las tareas en el aula. ¿tiene un problema de atencón? ¿No sabe organizarse? ¿Quiere llamar la atención? ¿Han habido cambios en la familia? etc. 
TAREAS PARA REFORZAR
Las tareas para reforzar tienen como objetivo reforzar una competencia concreta para que el estudiante se ponga al día. El tiempo y la tarea a realizar ha de estar ajustados a sus posibilidades.
TAREAS ESCOLARES INACABADAS EN LA ESCUELA
¿Es justo que lo deban acabar en casa? ¿Quizá no lo saben realizar solos? ¿es adecuada la actividad al nivel de competencias del alumno? etc. Son preguntas básicas que nos debemos plantear. 
TIPOS DE TAREAS
Las tareas que son incomprensibles para el alumnado no son de ayuda. Las tareas deben ser adecuadas al nivel del alumnado ya que si no es así no representan ningún tipo de aprendizaje. Deben ser comprensibles, que fomenten la autonomia y cierto grado de satisfacción al lograr realizarlas solos. Esto no significa que debamos apartar a los padres de las tareas, sino que su función debe ser otra; felicitar, revisar, aclarar una duda en un momento determinado, pero no hacer de maestros, salvo excepciones. 

Estas, son sólo algunas de las variables a considerar. Pero volvamos a la pregunta ¿Hace falta dedicar cierto tiempo diario? Si. Los estudios psicológicos nos demuestras que para crear un hábito al iniciarnos en las primeras etapas de la vida conseguiremos un éxito más probable en etapas posteriores.

Debemos cambiar la antigua idea de que hacer las tareas es algo fatigoso, aburrido y sin sentido.  

CÓMO HACER DE LAS TAREAS UNA ACTIVIDAD ATRACTIVA

Aprender debe ser atractivo, darnos una dosis de satisfacción y logro. 
¿Cómo conseguirlo? 






  • Disponer de un espacio bello. Una mesa, una silla, una caja de colores y rotuladores nuevos. Tirad todos los lápices pequeños, los rotuladores que no funcionan y las libretas viejas. Invertir en una preciosa caja de lápices, gomas y folios. 

  •  Felicitar, ayudar y acompañar en el proceso y rutina de realizar las tareas escolares. Disponed  de un horario fijo para realizar las tareas. Establecer una rutina diaria. Involucraos con amor, sin ser maestros sino como padres, con preguntas e interés; fuera riñas y obligaciones, aprender es un lujo al alcance de pocos, transmitirlo des de lo positivo. 
  •  Realizar los deberes en compañía. Invitad a casa a algún compañero o amigo de vuestros hijos una vez por semana o cada quince dias para romper con la soledad más absoluta. Mientras el padre, la madre, la abuela o canguro prepara una exquisita merienda familiar les vais echando un ojo y los premiáis. 
  • Las tareas deben ser ajustadas a sus necesitades y competencias. 
  •  Potenciar la creativitat. Cualquier iniciativas es buena para disfrutar de una actividad que tiene un sentido "aprender", por eso no cortes las alas a la intución que tienes como madre o padre y pon en práctica cualquier cosa que promueva el bien y enseñe a tu hijo/ja a ser responsable y disfrutar de las obligaciones. Dejemos de dar la culpa: a las tareas, a los maestros, a la crisis, a quién sea. Ser creativos y pensar alternativas nos libera de la ineficaz faena de amargarnos la vida. 






Joêlle Cervera Pascual; 
Psicóloga-Terapeuta-Coach
Col.legiada: 14.835
Telf: 663.69.31.48 (Vilanova i la Geltrú y Barcelona)
DEURES SI O DEURES NO?

Moltes famílies no poden (o no saben) com ajudar a fer els deures als seus fills.
Calen els deures?


La vaga de deures iniciada per un grup de pares i mares a França podría traslladar-se a Espanya. Segons la notícia publicada a la versió digital del diari ABC el dia 29/3/2012 “La confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’alumnes (CEAPA) està pensant emular la iniciativa gala argumentant que en els últims anys “ha augmentat el temps de dedicació a les tasques escolars”.


És la realitat educativa catalana equiparable a la francesa? Realment les famílies es veuen desbordades per als deures de l’escola o és un problema de fons de l’alumne/a o el professorat en concret d’aquell alumne/a? Quines variables influiran en que els infants tinguin més o menys deures? Tenen sentit els deures?

A través d’aquestes preguntes m’agradaria que els visitants d’aquest blog expliquessiu la vostra experiència personal. Cal un debat sobre els deures?
Analitzem algunes variables a tenir en compte per fer el debat una mica més enriquidor i no tan generalitzat.

EDAT 
A partir dels 6-7 anys podriem iniciar petites tasques escolars. També i per que no en l’edat pre-escolar podem fer activitats lúdiques relacionades amb les “lletres i números”
HORES DE DEDICACIÓ 
Ha de ser progressiu. Crear un hàbit de treball i una rutina requereix iniciar-se quan abans millor. Els cursos de 1º i 2º de primària dedicar 45 minuts diaris fent diverses activitats; lectura, pintar, escriure o jugar amb lletres o nombres.  Poden fraccionar aquest espai de temps en 15 min.
TIPUS D’ESCOLA
Dependrà del tipus d’escola; més tradicional, lliure, constructivista, Decrolly... Abans de fer la pre-inscripció en una escola cal estar informats del tipus de sistema de treball i la seva idiologia i mètode.
DIFICULTAT DE L’INFANT
Sempre haurem de valorar per que aquell nen/nena no acaba les feines a l’aula (té un problema d’atenció? No sap organitzar-se? Vol cridar l’atenció?) Si ja em detectat la dificultat de l’infant caldrà posar mesures concretes a la seva dificultat.
DEURES PER REFORÇAR
Els deures per reforçar són aquells que van destinats a millorar una competència concreta per a que l’infant es possi al dia. El temps de dedicació ha de ser ajustat a les seves possiblitats al mateix temps que la tasca a realitzar.
TASQUES ESCOLARS INACABADES A CLASSE
És just que ho haguin de portar a casa? És potser una activitat que no sap realitzar tot sol? És adecuada aquesta activitat? Són preguntes que ens em de plantejar.
TIPUS DE DEURES
Els deures que són incomprensibles per a l’infant no són de gran ajuda. Cal que siguin comprensibles i que promoguin l’autonomia de l’alumnat. Això no vol dir que els pares hi puguin participar d’alguna o d’altra manera. Com per exemple felicitant, revisant la tasca o ajudant en petits moments.

Aquestes són algunes variables a considerar. Però cal que els infants dediquin cert temps diari? Els estudis demostren que per crear un hàbit si ens iniciem en les primeres etapes de la vida ho tindrem més fàcil en el futur. La idea antiga de que fer deures és una cosa avorrida l’hem de canviar.


COM FER DELS DEURES UNA ACTIVITAT ATRACTIVA?





Aprendre ha de ser atractiu, ens ha d’aportar un grau de satisfacció. 
Per això fer els deures no hauria de ser un calvari sino un moment agradable, enriquidor 
tot i que de vegades pot ser feixug.

  • Cal tenir un espai maco per fer els deures. Una taula, una cadira, una capsa amb colors i rotuladors nous, (llencem aquells rotuladors gastats i aquells llàpisos de colors trencats, petits i que no agraden a ningú)
  • Cal que les famílies felicitin, ajudin i acompanyin en el procés i rutina de fer els deures.
  • Cal tenir un horari fix per a fer els deures. Per exemple; després de l’escola, vaig al parc 30 minuts, bereno, i faig els deures. Cada família pot endreçar-ho de la manera que li vagui bé i fer les combinacions que calguin. El que és importan és tenir una rutina fixa.
  •  Fer els deures en companyia. Convidar a algún company/a de classe un cop per setmana o cada quinze dies pot ser una bona idea per no fer els deures en la soledat més absoluta. Mentre el pare, mare, àvia o cangur prepara un exquisit berenar els “ifants” o adolescents poden anar fent els deures.
  •  Que els deures siguin adients a la capacitat del nostre fill/a.
  • Potenciar la creativitat. Qualsevol idea és bona per poder gaudir d’una activitat que ha de tenir un sentit: “aprendre”, per això qualsevol iniciativa val la pena, per posar-la en pràctica i deixar de donar la culpa; als deures, als mestres, a la crisi, a qui sigui. Ser creatius i pensar alternatives ens deslliura de la ineficaç feina d’amargar-nos la vida.


Joêlle Cervera Pascual; 
Psicòloga-Terapeuta-Coach
Col.legiada: 14.835
Telf: 663.69.31.48 (Vilanova i la Geltrú y Barcelona)

jueves, 19 de abril de 2012

Gracias Sitges

El 15 de marzo hablé de las cosas que importan en la biblioteca Josep i Raventós de Sitges. Eramos unos 15 o 16, la verdad no me importa mucho si somos 25 o 45, lo que más me interesa es que lo que explico se entienda y que pueda servir para recodar alguna de aquellas cosas que importan que olvidamos a cada rato.

Al final de la charla pude tener una conversación interesante con una chica que se plantea un modo distinto de vivir, que se hace preguntas y que está buscando un camino, no de seguridades materiales si no más bien de seguridades existenciales. Deseo que la vida siempre esté llena de preguntas e incertezas por que son estas las que nos hacen estar en acción, en tensión con el deseo de cumplir las exigencias de nuestro corazón.

Un saludo y un agradecimiento especial a Marta Sanchez, la directora de la biblioteca.
Hasta la próxima!

Joelle Cervera i Pascual
Psicóloga-Terapeuta-Coach
Telf:; 663693148

domingo, 25 de marzo de 2012

EL MEU FILL ÉS HIPERACTIU?

Després d'un dia frenètic en que el nostre fill/a ha dormit poc però té una energia que sembla no tenir fi, que no para de córrer i desborda d'energia ens podem preguntar "no serà hiperactiu el meu fill/a?

Què en sabem de la hiperactivitat i què es realment:

Cada vegada més la població reconèix la paraula hiperactivitat i té alguna noció sobre el què és i significa. Vulgarment ho podriem definir com un nen/nena mogut, que no para no perque no vol sino per que no pot. Però com saber si el meu fill és realment hiperactiu?

Començem pel principi:
  • El trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat és un trastorn neurobiològic que es caracteritza per tres símptomes típics:
    • 1. Dèficit d'atenció; dificultat per centrar l'atenció en una tasca, per ejemple quan parlem, en un joc..
    • 2. Impulsivitat: per ejemple quan l'infant respon i encara no has acabat la pregunta.
    • 3. Hiperactivitat motora i/o vocal: Un excés incontrolat i involuntari, "no conscient", del moviment. No parar quiet a la cadira, fer sorolls amb la boca o amb objectes, sembla que vagui amb un motor.
  • El fet que aquest trastorn sigui d'origen neurobiològic ens diu que no es degut a situacions externes ni emocionals de l'infant ni del seu entorn com pot ser un divorci, una depressió, o d'altres causes ambientals. Per aquest motiu no ens hem de sentir ni culpables ni responsables.
  • Es calcula que aquest trastorn afecta entre un 3 i un 7% de la població infantil. Així doncs, en una escola de dues línies aproximadament d'uns 350 o 400 alumnes/as hi podrien haver d'entre 3 i 7 casos d'hiperactivitat i/o dèficit d'atenció.
  • Sabem que afecta 4 vegades més al sexe masculí que al femení.
  • Sabem que amb un diagnòstic precoç i una reeducació en l'àmbit acadèmic, pautes familiar i educatives adecuades com normes i límits clars tindrem un bon pronóstic.
  • També sabem que aquest trastorn s'acompanya sovint d'una inquietud que provoca "mala conducta" en que el càstig sovint no funciona i pot acavar desesperant a l'entorn més pròxim de l'infant; es a dir a l'escola i a la família.

Com saber si el meu fill és hiperactiu amb seguretat?
  • Per parlar amb tota certessa d'un trastorn de dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat cal un diagnòstic realitzat per un psicòleg, neuròleg o bé un psiquiatra. Sovint aquest tres professionals treballen plegats per poder acertar amb màxima eficàcia i diferenciar els síntomes d'altres problemes.
I un cop tinc el diagnòstic?

Cal un treball conjunt dels diversos professionals; psiquiatra i psicòleg. Però fonamentalment cal una estreta relació amb el tutor/a de l'infant. L'escola és el lloc on els infants passen més hores i els nens/nes hiperactius ho passen francament malament al no tenir materials adaptats, pautes concretes per part del professorat ni un vincle estret en el triangle psicòleg, mestre/a i família.

Les pautes familiars, les rutines a seguir i el treball concret que ens proposem amb cada infant variarà en funció del tipus de família, escola, infant, etc. El que cal saber és que l'ordre i les rutines seràn el nostre màxim objectiu. També saber fer anar el càstig però també els premis.

La paciència, la constància i la fe en que el nostre fill/a podrà assolir un control sobre si mateix i sobre la seva vida, ens descarregarà d'un pessimisme infundat o una dramatisme que no ens condueix enlloc.

Recursos a la xarxa:

www.f-adana.org
www.hiperactividadinfantil.com
www.trastornohiperactividad.com

Joëlle Cervera Pascual
Psicòloga-Coach
Centre Mèdic Fedear
Telf: 663.69.31.48
www.joellecervera.es

sábado, 10 de marzo de 2012

Gràcies Vilanova i la Geltrú

El 24 de febrer vàig parlar novament de creixement personal. Aquesta vegada a la biblioteca Armand Cardona de Vilanova i la Geltrú.

Una vegada més el diàleg amb els assistents va ser interessant. La vida està plena de moments per crèixer interiorment, de situacions límits que ens demanen repensar les nostres actituds, fer-nos preguntes noves que ens condueixin a una nova manera de pensar.

Us he d'agraïr la vostra participació i assistència.
Fins aviat Vilanovins!

Joelle C.

sábado, 11 de febrero de 2012

EFECTOS PSICOLÓGICOS DE LA CRISIS (CASTELLANO Y CATALÁN)


¿Somos neutrales delante del cúmulo de noticias relacionadas con el mundo laboral y económico? ¿Cómo nos puede afectar perder el trabajo?

Todos en alguna u otra medida nos vemos afectados por la crisi económica que azota no solamente nuestro país. Los peridístas ya no tienen que recurrir al ingenio para entretener a la población porque la realidad se ha convertido en un entretenimiento dramático.
Desde el inicio de la crisis económico-financiera no hay dia que no veamos o escuchemos la palabra crisis; en la radio, televión, o el mercado la dichosa palabra nos persigue llebando por sí misma una carga emocional subjetiva en cada uno de nosotros.

Paralelamente y en apariencia ajeno a la crisis los negocios que más han crecido durante el año 2011 son los dedicados al lujo; venda de coches, diseño o venda de mansiones, obras de arte, etc. son negocios al alza que nos hacen sospechar. Casi al mismo ritmo que abanza el paro crecen las empresas dedicadas al lujo y a la ostentación para los ricos de verdad dejándonos al nivel de los paises pobres donde la brecha social cada vez es más grande y los ricos dejan el rastro para que los trabajadores coman sus migajas.

¿Qué significa para el hombre tener un trabajo? ¿Qué dignifica a la persona el dinero o el trabajo? ¿Qué consecuencias tiene ese barullo de historias que hemos escuchado fruto del desempleo o como nos afecta si hemos perdido el empleo o estamos a punto de perderlo?

Las personas que han perdido su empleo pueden experimentar:

1. Angustia.
2. Emociones como; la rabia, melancolía, tristeza o incluso verguenza por el hecho de no tener empleo.
3. Miedo que puede ser justificable delante una situación financiera delicada. O bien irracional que nos lleba a pensar en un panorama catastrofista que no sucederá.
4. Insomnio.
5. Sentimento de culpavilidad.
6. Sensación de fracaso.
7. Desmotivación para la busqueda activa de un nuevo trabajo (después de un cierto período de búsqueda abandona generando aún mayores sentimientos de desasosiego y ansiedad. )
8. Depresión.
9. Otros.

Las personas que conservan su empleo:

1. Miedo excesivo justificado/injustificado de perder el trabajo.
2. Insatisfacción generalitzada provocada por el miedo, los recortes salariales o la presión exterior.
3. Pensamientos redundantes y repetitivos relacionados con el miedo a perder el trabajo.
4. Sensación de tener que estar alerta constantemente.
5. Dificultad generalizada de disfrutar fruto de la tensión y sensación de alerta. 
6. Dificultades relacionales; en la parella; mayor irritabilitadad, falta de paciencia, falta de comunicación. En general mayor vulnerabilidad y sensacion de frustración. 

Pero tal y como decía Thomas Fuller "la desesperación infunde valor al cobarde", y no todos los efectos psicológicos que nacen de la crisis tienen porque ser necesariamente negativos. Ahora más que nunca resuenan las palabras EFICACIA, INNOVACIÓN, INVESTIGACIÓN o EMPRENDEDOR.
Sea como sea la crisis no ha tocado a todos pero sería bueno que no sólo por el lado negativo sino también por aquel costado que despierta el deseo de ser más creativos, ingeniosos y hacer en definitiva todo mejor.

Para finalizar os dejo una canción no para infundar una ilusión absurda delante del paranorama dificil, sinó para  recordar que el miedo no ayuda sino que más bien nos inmoviliza y nos paraliza. 



ARTICLE EN CATALÀ


Són neutrals davant l'allau de noticies relacionades amb el món laboral i econòmic? Com ens afecta la pèrdua de feina?

Tots en alguna o d'altra mesura estem afectats per la crisi econòmica. Els periodistes no han de pensar grans temes per entretindre a la població per que la realitat s'ha convertit en un tema d'entreteniment dramàtic.

Amb l'inici de la crisi econòmica no hi ha dia que no sentim a la ràdio, t.v o premsa escrita aquesta paraula. Els negocis que han crescut més del 20% durant l'any 2011 són els dedicats als articles de luxe, cotxes, venda de mansions i obres d'art són negocis en alça. Al mateix ritme que abança una olejada de nous rics que provenen de l'estranger augmenta l'atur i les seves conseqüències, deixant-nos a l'alçada dels països més pobres de llatinoamerica on la quantitat de rics i la ferida social de destruïr la classe mitjana és molt gran.

Les persones que han perdut la seva feina poden experimentar alguns efectes psicològics com:

1. Angoixa.
2. Emocions com; la ràbia, melancolia, tristesa o inclús vergonya per no tenir una feina.
3. Por que pot ser raonable i justificable. O bé una por irracional que ens fa actuar de manera diferent provocant-nos major grau d'angoixa.
4. Insomni.
5. Sentiment de culpa.
6. Sensació de fracàs.
7. Desmotivació per a la recerca activa d'una nova feina (abandonament de la recerca de feina després d'un  cert període de temps de recerca activa)
8. Trastorn depressiu.
9. Altres.

Les persones que conserven la seva feina:

1. Por excesiva de perdre la feina.
2. Insatisfacció generalitzada provocada per la por.
3. Pensaments redundants i repetitius relacionats amb la por a perdre la feina.
4. Sensació d'estar alerta constantment.
5. Manca de capacitat de gaudir provocat per la sensació d'alerta.
6. Dificultats a la parella; més irritabilitat, manca de comunicacíó, major vulnerabilitat.

Tal i com deia Thomas Fuller "la desesperación infunde valor al cobarde", no tots els efectes psicològics que neixen de la crisi han de per que ser negatius, ja que ara més que mai també estem farts de sentir paraules que abans no coneixiem tals com EFICÀCIA, INNOVACIÓ, INVESTIGACIÓ o EMPRENEDURIA. De qualsevol de les maneres la crisi ens ha tocat a tots i segurament i seria bo que no tan sols pel cantó negatiu.

I us deixo una cançó no per infundar una ill.lusió absurda davant un panorama difícil i real, sinó per recordar que la por no ens ajuda sinó que més aviat ens deixa inmovils, paralitzats, davant d'una vida que com diu el poeta turc Nazin Hicktec "tenim l'obligació de viure-la intensament que si fos necessari plantariem oliveres als 70 anys"

http://www.youtube.com/watch?v=yuOciTdYCl4&feature=player_embedded#!

miércoles, 1 de febrero de 2012

CREIXEMENT PERSONAL: UNA NOVA MANERA D'ENTENDRE LA VIDA ÉS POSSIBLE

Ens pasem mitja vida estudiant i formant-nos i després no sabem com resoldre un conflicte amb la veïna, tampoc com tractar als nostres fills i estem molts perduts davant les propies emocions. I es que patim un excès de formació acadèmica i molt poca formació emocional i relacional. No ens han ensenyat prou bé a pensar i a gestionar les nostres emocions. L'èxit és la principal mesura de tot i qualsevol altre paràmetre sembla ridícul o indiferent.

Què cal per crèixer interiorment?
  • Una actitud reflexiva davant els esdeveniments. Aquesta actitud pot ser apresa a qualsevol edat i es pot exercitar en major o menor mesura per un mateix o amb ajuda.
  •  L'actitud reflexiva ens apropa a convertir cada èxit i cada fracàs en una oportunitat d'aprendre de la realitat, dels fets, de les persones i de nosaltres mateixos.
  • Conèixer i reconèixer les emocions que estàn vinculades a qualsevol procés. Des de les emocions que sentim i estàn involucrades per exemple en la manera com treballem fins a com ens tractem a nosaltres mateixos. Cada acte i cada relació està carregada d'emocions. Saber-les identificar i conèixer és un gran pas cap al creixement personal que ens permetrà ajustar-nos i reajustar-nos a les circumstàncies i a les relacions.
  • Cal voluntat de canvi. Per això anar introduint petits canvis a la nostra vida ens asegura una descoberta constant i una nova forma de viure la vida. Per exemple: si sóc conscient que tinc una tendència a ser "pessimista" davant qualsevol situació, cal introduir petits canvis en la meva manera de pensar per lluitar contra aquesta tendència que em pot conduir a ser una persona "amargada" o "poc entusiasta i lluitadora".
  • Cal aprendre a aprendre. Tot procés de creixement personal s'acompanya de la voluntat de canvi però també de la voluntat d'estar disposat a ser ensenyat per que aprendre és una capacitat que conservem pràcticament fins a la mort i que no posem gaire en pràctica.
El creixement personal és una manera molt dinàmica de poder afrontar les dificultats i trobar nous punts de vista a les nostres circumstàncies particulars. Afrontar un problema amb les majors eines possibles és el que tota persona desitja.

Quines aplicacions té?

Hi ha multitud de formes i dinàmiques per treballar aspectes de la persona i les relacions que ens poden fer mal i que cal modificar amb la intenció de crèixer interiorment. Algunes aplicacions molt pràctiques del creixement personal són:
  • Grups d'intel·ligència emocional per a parelles.
  • Grups per treballar les emocions i les implicacions d'una ruptura.
  • Grups per aprendre noves habilitats relacionals i emocionals.
Quines avantatges té el creixement personal?

Les avantatges del creixement personal poden ser moltes, aquí us deixo algunes:
  •  Millora en la capacitat de gestió dels conflictes personals.
  •  Millora del pròpi coneixement.
  • Introducció de canvis graduals que poden ser la clau per a posteriors canvis més grans.
  • Millora de capacitats i habilitats com: l'empatia, l'escolta, l'intel·ligència emocional, l'observació, etc.
  • Augment de la sensació de benestar i felicitat.
PRÒXIMA XERRADA DE CREIXEMENT PESONAL 24 DE FEBRER A VILANOVA I LA GELTRÚ. BIBLIOTECA ARMAND CARDONA

Joëlle Cervera i Pascual
Psicòloga-Terapeuta.
Telf: 663693148
www.joellecervera.es
joellepsicologia@hotmail.com

lunes, 30 de enero de 2012

GRACIES ROQUETES!

Gracias Roquetas por acojer una charla de cosas que importan. Tuvo lugar en el municipio de les Roquetes (Sant Pere de Ribes). Éramos pocos pero muy bien avenidos. Cuantos menos somos más rico es el diálogo.

Traté de explicar 10 puntos para crecer interiormente y el diálogo con los asistentes fué muy fluido e interesante.

Una asistente nos explicaba como perdió una amistad de 20 años por una falta de confianza más profunda en la relación, pero tambien por reconocer que aquella persona no podía soportar el dolor de todo lo que le explicaban. Al hablar de la sensibilidad varias asistentes se sintieron identificadas con éste punto y quisieron saber más.

En Cosas que importan, podeis encontrar ejemplos sencillos para ejercitar el alma, cosas muy muy fáciles de poner en práctica si ponemos un poco de nuestra parte.

Una vez más gracias por vuestra asistencia y vuestros comentarios, también agradecer a Ester Callao y su compañera Sílvia sus atenciones para que todo fuera bien.

Un abrazo:
Joelle Cervera.
Psicologa-Terapeuta
Telf consulta: 663693148
joellepsicologia@hotmail.com

martes, 24 de enero de 2012

GRÀCIES RIBETANS!

Sant Pere de Ribes es mi pueblo natal. En él me he criado, he estudiado la escuela primaria y crecido.

El pasado viernes presenté el libro "Cosas que importan" en la biblioteca Manuel de Pedrolo. No vino ningún amigo íntimo, solamente personas atraidas por el título o con ganas de campartir un rato agradable.

Fue bonito ver las caras de asentimiento delante de frases tan sencillas como "el enamoramiento se acaba..." o "hay que trabajar para ser feliz". Habían varias parejas de diferentes generaciones. ¿Qué les voy a contar yo que no sepan ellos? Quizá fue un recordatorio o un descubrimiento de algo sencillo que les puede recordar cosas pequeñas pero cargadas de signifiados. Os agradezco a todos vuestra asistencia y participación!!!!!

GRÀCIES RIBETANS I RIBETANES!

Joelle Cervera
Psicòloga- Terapeuta
Telf; 663693148





jueves, 19 de enero de 2012

GRACIAS VILAFRANQUINS POR VUESTRAS COSAS QUE IMPORTAN

Gracias amigos y amigas de Vilafranca!

Ayer hablamos de crecimiento personal, eramos unas 15 personas. Todas vuestras intervenciones fueron muy bellas y constructivas.

Hablamos de como la sencillez nos devuelve a lo esencial de cada cosa. Y hacer este descubrimiento es un ejercicio que nos permite ver con claridad las cosas que importan.
Una participante nos explicó la experiencia de quitar la t.v de casa durante los meses de verano. Fue realmente un descubrimiento para sus hijos no estar pendiente de la t.v.

También una joven nos relató con gran sinceridad que sus mejores 10 dias del año 2011 habian sido haciendo experiencia de los sencillo. Había hecho una ruta por la montaña, con una simple mochila donde debe caber todo. Al final se dio cuenta de que lo que necesita para vivir es muy simple. Nos explicaba conmovida que en su vida ha aprendido a dar gracias por todo lo que tiene, notando una gran diferencia entre el dia que agradece por que existe y el dia que da todo por hecho.

Yo os agradezco a los que asististeis vuestra sinceridad y obertura. Gracias de corazón por hacerme partícipe de vuestras cosas que importan!!!!

Us convido a formar part dels grups de creixement personal que hem començat al Centre Mèdic Fedear de Vilanova. Adreçats a parelles que volen entendres més i adults que volen canviar coses!

Us hi espero!

Joelle Cervera
Telf: 663693148
http://www.joellecervera.es/
PSICOLOGIA-COACHING- TAMBÉ MÚTUES

lunes, 16 de enero de 2012

Consells per infants: de 2 a 6 anys. Una estratègia que funciona: El racó de pensar

Després de l’arribada d’un nadó a casa que omple de tendressa i d’emocions tan contadictòries com la tristessa i l’alegria no ens adonem que necessitem ser educats per educar als nostres fills


A la primera etapa de la vida d’un nadó, es a dir durant l’embaràs, ens omplen de consells, medicines, revisions i analítiques per a que tot “rutlli” bé. Quan arriba a casa les mares ens sentim com a reines, ens omplen de regals i ens feliciten pel carrer. Poc a poc la novetat de tenir un fill s’esbaix com la pòlvora i la societat “abandona” a les famílies al sentit comú i a la curiositat de cadascú per saber més sobre la infància i la família en general. Així doncs quan els nostres marrecs estàn a punt de fer els dos anys i ja ens han sorprés amb increibles rabioles i no sabem que fer, ens podem sentir desanparats, abandonats i inclús sentir que no sabem con tractar al nostre fill. Ens falta un xic d’educació emocional per entedrels i per entendrens.
El racó de pensar és una estratègia senzilla que cal fer-la servir en dossis petites i té com a objectiu: Frenar el xantatge emocional que pot fer el nostre fill/a davant una petició absurda com per exemple: que li posin les sabates del revés o voler sortir al carrer quan no toca.
Consisteix en buscar qualsevol cantonada de casa nostra que sigui facilment visible per a nosaltres i alhora també una mica aillada. També que estigui lliure de perills com ara: escales, endolls, objectes, etc. En un primer moment davant una rabiola em de tenir en compte:
-1. És realment una petició absurda i volem redreçar-la? O el plor i la rabiola venen per gana, cansanci, son o d’altres raons justificables?
-2. Serem capaços de fer servir el racó de pensar sense violentar-nos? Es a dir controlant en primer lloc les nostres emocions i sense barallar-nos amb els nostres marits/mullers?
Com possar-ho en pràctica:
Un cop hem triat un lloc on no es faci mal, volem redreçar la situació amb calma i paciència davant una rabiola sense motiu:
1. Avisem sense cridar, mirant als ulls i amb veu ferma: “si no pares de plorar aniràs al racó de pensar”. Com a molt molt avisem 3 vegades.
2. Si no s’ha calmat: Sense dir res el deixem sense violència i sense cridar al racó. Li diem: “Ara et quedas aquí”
3. El vigilem de reull. Segurament plorarà encara més i més fort. No tinguis por, és la seva manera d’expressar la frustració que sent.
4. Ens acostem i li diem: “ja està?” I fem el gest d’abraçar-lo. Si vol que l’abraçem el calmem i li diem que no pasa res “la mama/papa et perdona, ja està” “No passa res” “Tranquil”. Si no vol que l’abracem, “Bueno et quedas aquí...” (Li hem de dir sense cridar!!!!! I molt calmats)

Espero que ho posseu en pràctica i que aprengueu a tenir una paciència infinita amb els fills, perque ens cal estar molt i molt tranquils per educar les emocions.

Joelle Cervera
Psicòloga-Terapeuta.
Col.legiada: 14.835

TELF: 663.69.31.48
joellepsicologia@hotmail.com

lunes, 2 de enero de 2012

LA FAMILIA Y LAS VACACIONES

Las vacaciones son un tiempo privilegiado. Al tener familia nos planteamos mejor como organizar el tiempo. Pero varias preguntas me vienen a la cabeza.

1. ¿Cómo tolerar la ansiedad que provoca tener que hacer una cosa y no poder por que tenemos que compartir el tiempo con nuestros hijos?

2. ¿Son excesivas las vacaciones de los niños o es que no sabemos muy bien que hacer con ellos?

3. ¿Hemos delegado en demasía a la escuela o es que no compartimos nuestras vidas con amigos que tambien tienen hijos?

También algunas pautas me vienen a la cabeza:

1. Planifica el dia con tus hijos.
2. No abuses de las nuevas tecnologias.
3. Queda con amigos, ves a parques, socialízate y socializa a tus hijos.
4. Pasea, haz una pequeña excursión, canta canciones con tus hijos, realiza pequeñas tareas domésticas con ellos.