Entradas

Mostrando entradas de mayo, 2013

Com arribem a casa?/¿Cómo llegamos a casa?

Imagen
La nostra manera de comunicar-nos determina les postres relacions. L’estrés i l’atenció cap allò que no té un valor profund, desvia la mirada del que val la pena. No ens adonem. Arribem a casa la major part del dia pensant en allò que em fet malament o allò que queda per fer. També ressona al nostre cap tot allò que està mal fet. Les rentadores que no he pogut fer, el terra ple de brutícia, o el castig que he sigut incapaç d’imposar. La manera d’arribar a casa i reunir-nos amb la família, parella o fills, ens determina la resta del dia. Però encara més augmenta o disminueix la sensació de que la jornada ha valgut o no la pena. Quan ens trobem amb els fills, seria bo plantejar-nos el següent. Preguntar com anat el dia, adaptant la pregunta a les diferents edats dels postres fills. Si son petits podem formular preguntes tancades. “avui que heu fet: psicomotricitat o plàstica? Què t’ha agradat més i el que menys? Què has fet a l’hora del pati? Etc. Amb les parelles, la comuni