“LO IMPOSSIBLE" ÉS IMPARABLE
La pel·lícula basada en els fets reals d'una família espanyola que es va salvar durant el tsunami de 2004 arrasa als cinemes. Quines són les claus del seu èxit?
Una història de salvació en un panorama difícil
Allò impossible és possible. Aquest missatge és molt potent i positiu. Potser aquesta és una de les raons per a les que un paga vuit euros per anar al cinema. M'hi vaig trobar cares molt conegudes i m'atreviria a dir que inclús moltes persones que no són tan assídues al cinema s'han sentit atrets per conèixer a fons aquesta història de salvació més propera a un miracle que a un altre cosa.
Una història real
Aquelles històries reals ens toquen de més aprop. Ens fan pensar que tot allò que em vist al cinema ha succeït de veritat. M'atreveixo a assegurar que un film d'aquest caire sense els seus personatges reals no hagués tingut tan ressò.
Una pel·lícula ben feta
Durant tot el film un està amb el cor encongit tot i saber perfectament el final d'aquesta família. Això ens diu que el director ha sabut transmetre el més essencial al espectador perquè pugui vivenciar mínimament l'experiència d'aquesta pel·lícula.
Aquelles històries reals ens toquen de més aprop. Ens fan pensar que tot allò que em vist al cinema ha succeït de veritat. M'atreveixo a assegurar que un film d'aquest caire sense els seus personatges reals no hagués tingut tan ressò.
Una pel·lícula ben feta
Durant tot el film un està amb el cor encongit tot i saber perfectament el final d'aquesta família. Això ens diu que el director ha sabut transmetre el més essencial al espectador perquè pugui vivenciar mínimament l'experiència d'aquesta pel·lícula.
La dosi
justa d'efectes especials
El silenci al cinema era brutal. No recordo tan silenci en un cinema. Crec que tota la sala estava amb el cor a la mà després de veure la seqüencia de l'onada. Una dosi justa d'efecte especials va fer que no perdés el fil de la historia.
Moltes emocions
Segons el seu director, ha volgut dibuixar tot el que va succeir. I es que tot el que va succeir estava carregat d'emocions: por, angoixa, patiment, alegria, desesperació, pena, rabia.
El silenci al cinema era brutal. No recordo tan silenci en un cinema. Crec que tota la sala estava amb el cor a la mà després de veure la seqüencia de l'onada. Una dosi justa d'efecte especials va fer que no perdés el fil de la historia.
Moltes emocions
Segons el seu director, ha volgut dibuixar tot el que va succeir. I es que tot el que va succeir estava carregat d'emocions: por, angoixa, patiment, alegria, desesperació, pena, rabia.
Joelle Cervera Pascual
Psicòloga, terapeuta, coach.
Telf; 663.69.31.48
Comentarios
Publicar un comentario