Cosas que importan

La nostra manera de comunicar-nos determina les postres relacions. L’estrés i l’atenció cap allò que no té un valor profund, desvia la mirada del que val la pena. No ens adonem. Arribem a casa la major part del dia pensant en allò que em fet malament o allò que queda per fer. També ressona al nostre cap tot allò que està mal fet. Les rentadores que no he pogut fer, el terra ple de brutícia, o el castig que he sigut incapaç d’imposar. La manera d’arribar a casa i reunir-nos amb la família, parella o fills, ens determina la resta del dia. Però encara més augmenta o disminueix la sensació de que la jornada ha valgut o no la pena. Quan ens trobem amb els fills, seria bo plantejar-nos el següent. Preguntar com anat el dia, adaptant la pregunta a les diferents edats dels postres fills. Si son petits podem formular preguntes tancades. “avui que heu fet: psicomotricitat o plàstica? Què t’ha agradat més i el que menys? Què has fet a l’hora del pati? Etc. Amb les parelles, la comuni...

I TU...COM ET COMPORTES? Al estar en contacte amb amics, coneguts, desconeguts i pacients he arribat a diverses conclusions respecte a com es generen problemes i com les persones en som en gran mesura responsables. Segons els teòrics de la psicologia existeixen tres maners possibles de comportar-nos. El comportament passiu Si sou persones assertives trobareu en els comportaments passius certes dosis d’inseguretat, sentimentalisme, errors i mal entesos que ens han inculcat a l’escola, la família o on sigui. El comportament passiu consisteix en no reivindicar els nostres drets fonamentals com a persones, a callar quan pensem que tenim raó, a anul·lar la nostra intuïció per por o per la manera com ens han ensenyat que em de ser. De qualsevol de les maneres no us recomano que sigueu passius, perque rere un comportament passiu s’amaga molta angoixa, inseguretat i repressió que cal treballar igual o més que en aquelles persones que mostren un comportament agressiu. ...

DEURES SI O DEURES NO? Moltes famílies no poden (o no saben) com ajudar a fer els deures als seus fills. Calen els deures? La vaga de deures iniciada per un grup de pares i mares a França podría traslladar-se a Espanya. Segons la notícia publicada a la versió digital del diari ABC el dia 29/3/2012 “La confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’alumnes (CEAPA) està pensant emular la iniciativa gala argumentant que en els últims anys “ha augmentat el temps de dedicació a les tasques escolars”. És la realitat educativa catalana equiparable a la francesa? Realment les famílies es veuen desbordades per als deures de l’escola o és un problema de fons de l’alumne/a o el professorat en concret d’aquell alumne/a? Quines variables influiran en que els infants tinguin més o menys deures? Tenen sentit els deures ? A través d’aquestes preguntes m’agradaria que els visitants d’aquest blog expliquessiu la vostra experiència personal. Cal un debat sobre els...

¿Somos neutrales delante del cúmulo de noticias relacionadas con el mundo laboral y económico? ¿Cómo nos puede afectar perder el trabajo? Todos en alguna u otra medida nos vemos afectados por la crisi económica que azota no solamente nuestro país. Los peridístas ya no tienen que recurrir al ingenio para entretener a la población porque la realidad se ha convertido en un entretenimiento dramático. Desde el inicio de la crisis económico-financiera no hay dia que no veamos o escuchemos la palabra crisis; en la radio, televión, o el mercado la dichosa palabra nos persigue llebando por sí misma una carga emocional subjetiva en cada uno de nosotros. Paralelamente y en apariencia ajeno a la crisis los negocios que más han crecido durante el año 2011 son los dedicados al lujo; venda de coches, diseño o venda de mansiones, obras de arte, etc. son negocios al alza que nos hacen sospechar. Casi al mismo ritmo que abanza el paro crecen las empresas dedicadas al lujo y a la ostentación ...