Cosas que importan

Després d'un dia frenètic en que el nostre fill/a ha dormit poc però té una energia que sembla no tenir fi, que no para de córrer i desborda d'energia ens podem preguntar "no serà hiperactiu el meu fill/a? Què en sabem de la hiperactivitat i què es realment : Cada vegada més la població reconèix la paraula hiperactivitat i té alguna noció sobre el què és i significa. Vulgarment ho podriem definir com un nen/nena mogut, que no para no perque no vol sino per que no pot. Però com saber si el meu fill és realment hiperactiu? Començem pel principi: El trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat és un trastorn neurobiològic que es caracteritza per tres símptomes típics: 1. Dèficit d'atenció ; dificultat per centrar l'atenció en una tasca, per ejemple quan parlem, en un joc.. 2. Impulsivitat : per ejemple quan l'infant respon i encara no has acabat la pregunta. 3. Hiperactivitat motora i/o vocal : Un excés incontrolat i involuntari, "no ...

Després de l’arribada d’un nadó a casa que omple de tendressa i d’emocions tan contadictòries com la tristessa i l’alegria no ens adonem que necessitem ser educats per educar als nostres fills  A la primera etapa de la vida d’un nadó, es a dir durant l’embaràs, ens omplen de consells, medicines, revisions i analítiques per a que tot “rutlli” bé. Quan arriba a casa les mares ens sentim com a reines, ens omplen de regals i ens feliciten pel carrer. Poc a poc la novetat de tenir un fill s’esbaix com la pòlvora i la societat “abandona” a les famílies al sentit comú i a la curiositat de cadascú per saber més sobre la infància i la família en general. Així doncs quan els nostres marrecs estàn a punt de fer els dos anys i ja ens han sorprés amb increibles rabioles i no sabem que fer, ens podem sentir desanparats, abandonats i inclús sentir que no sabem con tractar al nostre fill. Ens falta un xic d’educació emocional per entedrels i per entendrens. El racó de pensar és una estratègia sen...

Las vacaciones son un tiempo privilegiado. Al tener familia nos planteamos mejor como organizar el tiempo. Pero varias preguntas me vienen a la cabeza. 1. ¿Cómo tolerar la ansiedad que provoca tener que hacer una cosa y no poder por que tenemos que compartir el tiempo con nuestros hijos? 2. ¿Son excesivas las vacaciones de los niños o es que no sabemos muy bien que hacer con ellos? 3. ¿Hemos delegado en demasía a la escuela o es que no compartimos nuestras vidas con amigos que tambien tienen hijos? También algunas pautas me vienen a la cabeza: 1. Planifica el dia con tus hijos. 2. No abuses de las nuevas tecnologias. 3. Queda con amigos, ves a parques, socialízate y socializa a tus hijos. 4. Pasea, haz una pequeña excursión, canta canciones con tus hijos, realiza pequeñas tareas domésticas con ellos.