domingo, 25 de marzo de 2012

EL MEU FILL ÉS HIPERACTIU?

Després d'un dia frenètic en que el nostre fill/a ha dormit poc però té una energia que sembla no tenir fi, que no para de córrer i desborda d'energia ens podem preguntar "no serà hiperactiu el meu fill/a?

Què en sabem de la hiperactivitat i què es realment:

Cada vegada més la població reconèix la paraula hiperactivitat i té alguna noció sobre el què és i significa. Vulgarment ho podriem definir com un nen/nena mogut, que no para no perque no vol sino per que no pot. Però com saber si el meu fill és realment hiperactiu?

Començem pel principi:
  • El trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat és un trastorn neurobiològic que es caracteritza per tres símptomes típics:
    • 1. Dèficit d'atenció; dificultat per centrar l'atenció en una tasca, per ejemple quan parlem, en un joc..
    • 2. Impulsivitat: per ejemple quan l'infant respon i encara no has acabat la pregunta.
    • 3. Hiperactivitat motora i/o vocal: Un excés incontrolat i involuntari, "no conscient", del moviment. No parar quiet a la cadira, fer sorolls amb la boca o amb objectes, sembla que vagui amb un motor.
  • El fet que aquest trastorn sigui d'origen neurobiològic ens diu que no es degut a situacions externes ni emocionals de l'infant ni del seu entorn com pot ser un divorci, una depressió, o d'altres causes ambientals. Per aquest motiu no ens hem de sentir ni culpables ni responsables.
  • Es calcula que aquest trastorn afecta entre un 3 i un 7% de la població infantil. Així doncs, en una escola de dues línies aproximadament d'uns 350 o 400 alumnes/as hi podrien haver d'entre 3 i 7 casos d'hiperactivitat i/o dèficit d'atenció.
  • Sabem que afecta 4 vegades més al sexe masculí que al femení.
  • Sabem que amb un diagnòstic precoç i una reeducació en l'àmbit acadèmic, pautes familiar i educatives adecuades com normes i límits clars tindrem un bon pronóstic.
  • També sabem que aquest trastorn s'acompanya sovint d'una inquietud que provoca "mala conducta" en que el càstig sovint no funciona i pot acavar desesperant a l'entorn més pròxim de l'infant; es a dir a l'escola i a la família.

Com saber si el meu fill és hiperactiu amb seguretat?
  • Per parlar amb tota certessa d'un trastorn de dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat cal un diagnòstic realitzat per un psicòleg, neuròleg o bé un psiquiatra. Sovint aquest tres professionals treballen plegats per poder acertar amb màxima eficàcia i diferenciar els síntomes d'altres problemes.
I un cop tinc el diagnòstic?

Cal un treball conjunt dels diversos professionals; psiquiatra i psicòleg. Però fonamentalment cal una estreta relació amb el tutor/a de l'infant. L'escola és el lloc on els infants passen més hores i els nens/nes hiperactius ho passen francament malament al no tenir materials adaptats, pautes concretes per part del professorat ni un vincle estret en el triangle psicòleg, mestre/a i família.

Les pautes familiars, les rutines a seguir i el treball concret que ens proposem amb cada infant variarà en funció del tipus de família, escola, infant, etc. El que cal saber és que l'ordre i les rutines seràn el nostre màxim objectiu. També saber fer anar el càstig però també els premis.

La paciència, la constància i la fe en que el nostre fill/a podrà assolir un control sobre si mateix i sobre la seva vida, ens descarregarà d'un pessimisme infundat o una dramatisme que no ens condueix enlloc.

Recursos a la xarxa:

www.f-adana.org
www.hiperactividadinfantil.com
www.trastornohiperactividad.com

Joëlle Cervera Pascual
Psicòloga-Coach
Centre Mèdic Fedear
Telf: 663.69.31.48
www.joellecervera.es

sábado, 10 de marzo de 2012

Gràcies Vilanova i la Geltrú

El 24 de febrer vàig parlar novament de creixement personal. Aquesta vegada a la biblioteca Armand Cardona de Vilanova i la Geltrú.

Una vegada més el diàleg amb els assistents va ser interessant. La vida està plena de moments per crèixer interiorment, de situacions límits que ens demanen repensar les nostres actituds, fer-nos preguntes noves que ens condueixin a una nova manera de pensar.

Us he d'agraïr la vostra participació i assistència.
Fins aviat Vilanovins!

Joelle C.