viernes, 1 de noviembre de 2013

RELACIONES QUE NOS QUITAN LA ENERGÍA

Estimados colegas, amigos y lectores:

Hace una semana participé en el programa de crecimiento personal "L'ofici de viure" de Catalunya Radio para hablar de las relaciones que nos quitan la energía. Junto a mi compañera de oficio la psicóloga Laura del Caño, pudimos conversar alrededor de una hora acerca de algunas características de modelos de relación tóxicos o disfuncionales para las personas.




¿Cómo podemos identificar que una relación es tóxica o vampirizante?

-Cuando nos sentimos cansados a nivel físico después de haber quedado con la persona.
- Cuando sentimos ansiedad, pensamientos repetitivos, malestar, etc.
- Cuando una de las dos partes nos absorbe la energía, no nos deja hablar, sentimos que no nos escucha, sentimos que no generamos ningún interés en el otro si no es para el beneficio del otro.

¿Qué hacer cuando nos damos cuenta de que el pilar de la relación es insano y no nos aporta nada?

Lo más sencillo sería cortar la relación o dejar que muera. Pero y ¿si se trata de un familiar o persona que vemos cada día? Berstein dice que la información es poder, por ello es importante limitar la información personal que damos. Asentir, escuchar y tener misericordia del otro es un buen inicio para sanar una relación que jamás será como nosotros desearíamos que fuera.

 

viernes, 31 de mayo de 2013

Com arribem a casa?/¿Cómo llegamos a casa?


La nostra manera de comunicar-nos determina les postres relacions. L’estrés i l’atenció cap allò que no té un valor profund, desvia la mirada del que val la pena.

No ens adonem. Arribem a casa la major part del dia pensant en allò que em fet malament o allò que queda per fer. També ressona al nostre cap tot allò que està mal fet. Les rentadores que no he pogut fer, el terra ple de brutícia, o el castig que he sigut incapaç d’imposar.

La manera d’arribar a casa i reunir-nos amb la família, parella o fills, ens determina la resta del dia. Però encara més augmenta o disminueix la sensació de que la jornada ha valgut o no la pena.

Quan ens trobem amb els fills, seria bo plantejar-nos el següent.
Preguntar com anat el dia, adaptant la pregunta a les diferents edats dels postres fills. Si son petits podem formular preguntes tancades. “avui que heu fet: psicomotricitat o plàstica? Què t’ha agradat més i el que menys? Què has fet a l’hora del pati? Etc.
Amb les parelles, la comunicació moltes vegades està viciada o abandonada. Per això es necessari establir certes preguntes de manera rutinària que ens apropin a saber com està l’altra persona.
Què tal? Com ha anat el dia? T’has pogut enfortir d’aquell problema que tenies a la feina? Com et sents? Etc.
La comunicació és un gran instrument al nostre abast que hem de saber utilitzar-lo. Es per això que les preguntes són tan necessàries com les respostes. Tal i com diuen els savis “el contrari de l’amor no és l’odi, sinó la indiferència”.

Nuestro modo de comunicarnos determina las relaciones. El estrés y la atención hacia aquello que no tiene un valor profundo, desvía la mirada de aquello que vale la pena.

No nos damos cuenta. Llegamos a casa pensando en todo aquello que hemos hecho mal o todo aquello que resta por hacer. Resuena en nuestra mente todo lo mal hecho. Las tareas pendientes de casa, el suelo sucio o la ropa por recoger. El sentimiento de fracaso por la sensación de no haber sabido más puede invadirnos, por no haber sido capaces de imponer un castigo con contundencia.

El modo como llegamos a casa y nos reunimos con la familia, pareja o hijos, nos determina el resto de día que nos queda por vivir. Aún más, la sensación de que la jornada ha valido o no la pena, puede aumentar o disminuir en función de como nos tratemos al reunirnos con los nuestros.
Al reunirnos con nuestros hijos, sería bueno no pasar por altos preguntas tan sencillas pero imprescindibles como:
- ¿Qué has hecho hoy en la escuela?
- ¿Qué es lo que te ha gustado más? ¿y lo que menos?
Preguntas de este estilo nos dan pié a fortalecer las relaciones e interesarnos por el pequeño grande "yo" de nuestros hijos. Las preguntas deben adaptarse a la edad y momento vital de nuestros hijos.

En la pareja, muchas veces la comunicación está viciada, abandonada o simplemente podrida. Por este motivo, es necesario establecer de manera sistemática preguntas que demuestren nuestro interés sobre el día a día de nuestra pareja.
La comunicación es un gran instrumento a nuestro alcance para fortalecer los lazos. Por este motivo, las preguntas son tan importantes como las respuestas. Tal y como dice los sabios: "lo contrario del amor no es el odio, sino la indiferencia"


miércoles, 2 de enero de 2013

GRACIES BARCELONA

Gràcies Barcelona per acollir la meva primera obra "Cosas que importan" a l'Escola
 
Superior d'Ingenirieria Industrial. Sant Jordi 2012


I TU...COM ET COMPORTES?

Al estar en contacte amb amics, coneguts, desconeguts i pacients he arribat a diverses conclusions respecte a com es generen problemes i com les persones en som en gran mesura responsables.

Segons els teòrics de la psicologia existeixen tres maners possibles de comportar-nos.

El comportament passiu

Si sou persones assertives trobareu en els comportaments passius certes dosis d’inseguretat, sentimentalisme, errors i mal entesos que ens han inculcat a l’escola, la família o on sigui. El comportament passiu consisteix en no reivindicar els nostres drets fonamentals com a persones, a callar quan pensem que tenim raó, a anul·lar la nostra intuïció per por o per la manera com ens han ensenyat que em de ser. De qualsevol de les maneres no us recomano que sigueu passius, perque rere un comportament passiu s’amaga molta angoixa, inseguretat i repressió que cal treballar igual o més que en aquelles persones que mostren un comportament agressiu.

El comportament agressiu

Coneixeu algú que diu les coses amb paraulotes, cridant, amb mala educació i sense escoltar el punt de vista de l’altre? Això és el comportament agressiu. No considerar altres factors de la realitat, tan sols tenir-se en compte a un mateix i el seu propi criteri. En ocasions no fa falta ni cridar ni dir paraulotes, amb molt bones maneres, també podem tenir un comportament agressiu si obviem altres factors que ens condueixin a una major objectivitat en les relacions. Si esteu pensant en algú que respon ràpid i malament ho heu encertat, això és un comportament agressiu.

El comportament assertiu

Ni agressiu ni passiu. El comportament assertiu consisteix en tenir les suficients habilitats per desenvolupar-nos en les relacions humanes de tal manera que sempre hi guanyem. Això implica que si tenim un neguit cal expressar-lo, si ens molesta una cosa cal pensar i valorar si la diem trobant la manera adequada per dir-la sense ofendre a ningú, sino expressant els nostres sentiments i necessitats.
 
Tots i totes tenim comportaments dels tres tipus, tot i que n’hi ha un que sempre és més prevalent en cadascú de nosaltres. El més difícil d’assolir és el comportament assertiu, ja que requereix certes dosis d’intel·ligència emocional, habilitats concretes de comunicació i un gran sentit de la responsabilitat personal. La bona notícia és que es pot aprendre i amb paciència i orientació adequada podem arribar a ser gran experts en l’assertivitat per assolir un major nivell de confort, sinceritat i qualitat en les nostres relacions personals.

Joelle Cervera Pascual
Psicòloga-Terapeuta-Coach
Col·legiada: 14.835
Telf: 663693148