Cosas que importan

Empezar de zero me parece increiblemente difícil. Cuando se ha roto tu matrimonio, has perdido a un ser querido o te enfrentas a una grave dificultad económica, personal, existencial o de cualquier ámbito, pueden aparecer emociones tales como: la tristeza,  el desasosiego, desánimo mensajes negativos autoreproches sentimientos de culpa e inferioridad sentimiento de incapacidad. Y es que cuando de repetente te sientes que debes empezar de nuevo tus finanzas con un saldo negativo, o bien reacer tus emociones para recolocarlas, te queda aún la inercia anterior y el duelo por completar.  ¿Como empezar si aun estoy con el duelo? ¿Como recomenzar si no me siento capaz? Algunos ingredientes a modo de receta horrible te pueden servir: 1. Pasa tu duelo.  Llora, patalea, curate con la medicina popular: alcohol y tabaco propiamente. Pon tu música preferida, destruye los recuerdo amargos, patalea, acepta tu derrota, tu nueva circumstancia, el engaño, la traición, la desfortuna o la ...

Heu vist Captain Fantastic?  Segurament vaig tard, m'he l'havia perdut al 2016, no vaig tindre molt temps per veure les novetats al cinema durant aquell any. Fa poc la vaig veure i em va meravellar, ja que em va fer preguntar moltes coses, us deixo algunes preguntes que segurament també us heu pogut fer en algún moment.  - És possible viure sense treballar d'una manera tradicional? - El homeschooling necessita de pares i mares amb formació i d'un estil de vida clar? - Viure sense telèfons és una meravella? - Vivim sota una espiral de pressió de sobte massa asfixiant per infants i família?  Potser les famílies amb criatures optem per un excès d'extraescolars suplint el nostre paper com a educadors i externatizant i pagant. Anglès, ball, teatre, matemàtiques de reforç, club de lectura, etc, no seria possible fer-ho a casa????? i gratis????  Aquesta mateixa espiral fa que haguem de treballar per poder pagar aquestes fantàstiques oportunitats extraescolars...

COMPLEXOS FÍSICS?   Escolta aquí el programa Homes i dones estem envoltats d'un món d'imatges. L'àmbit educatiu no pot  prescindre  de  la imatge . Qualsevol curs  digital  s'inicia amb un vídeo, conferència, imatge, etc. La potència de la imatge és tan brutal i  ancestral  que ens fem una primera  impressió  d'algú en uns 20 segons. Però quin és l'ideal? Els grecs ho tenien clar i es va fer del nostre cos un culte amb imatges de  músculs  perfectament  definits  i proporcions aritmètiques. A Grècia els homes els imaginaven amb penis petits, a diferència d'ara,  perquè   hi havien  d' ésser  proporcionals al cos. I  en l'actualitat ? Quines són les operacions més freqüents? El nostre cos és una presó o ho són les nostres idees i pensaments? De tot això en parlem amb la  Thaïs  Casals i en Gaspar  Heràndez , espero que en gaudiu.

Aquest cap de setmana he tingut el plaer de conèixer la periodista Joana Sendra. A continuació trobareu un vídeo explicatiu del dèficit de natura en els infants. No us ha passat mai que com a pares i mares, el dia que els vostres infants no han sortit al pati per la pluja o vent, estan més nerviosos o irritables? És pot educar en la natura? Doncs sí i tal i com apunten en el reportatge, no és precisament una educació gratuïta. Incloure en els pressupostos d'educació, l'educació en el lleure, ens estalviaria moltes patologies futures i presents. Prevenir és en el fons i en la forma, curar. El lleure educa en les relacions, en el jo, en l'autoestima i en l'autogestió i autocontrol. DEFICIT NATURA. INFORMATIU CATALUNYA TVE

Què són els retrets? Tenen cap sentit? En podríem aprendre quelcom? La Jenny Moix, doctora en psicologia i jo mateixa, Joelle Cervera, en parlem en detall al pròxim programa amb en Gaspar Hernandez i guió d'Elisabeth Pedrosa.  No us ho perdeu el proper dia 4 de juny de 2016 a Catalunya Radio.  

Una oïent ens explica la seva historia. Ella la defineix com a trágica. Us convido a escolatar-la i a reflexionar sobre la infidelitat, el dol i el silenci. En tres minuts i trenta sis segons hi tenim condensats molts coneixements! Mails d'amor      

Hola! Ja us podeu fer fans de la PÀGINA de Facebook. PÀGINA DE FACEBOOK Rebreu comentaris, noticies, i els millors articles relacionats amb l'amor, la parella i la psicologia en general.

Mails d'amor. 30/11/2014 Escolta aquí. Mails d'amor. A vegades les diferències amb la nostra parella són abismals. En aquesta ocasió una oïent ens planteja aquest dilema...què fer davant certes dificultats? L'amor ho guanya tot, però de vegades ens equivoquem o l'amor no és prou sòlid o prou verdader. En ocasions aprenem del dolor que ens provoquen certes relacions. No tinguem por. Anar en contra de la realitat és en si mateix doloros. Gràcies per al teu e-mail. Sempre aprenc molt dels vostres testimonis. Amb estimació: Joëlle Cervera.

Mails d'amor. 29/11/2014 Mails d'amor. 29/11/14 Si et trobessis la nevera buida què faries? Aniries a comprar? demanaries menjar o aniries al restaurant. Doncs, segurament dependrà de les nostres circumstàncies, de la nostra història personal, etc. Lluny de proclamar un amor carrincló, només dir que l'enamorament no és relaxa, finalitza i troba un camí més bonic i millor: L'AMOR!!!! Un oient ens recomana una cançó: "Al darrera de la nevera" del grup Conxita. Gràcies per la sugerència! Cançó: al darrera de la nevera. Conxita Amb amor: Joelle Cervera

Mail 23/11/2014 "Que el dolor no es reprodueixi" Jordi Llavina. Com superar un dolor tan gran com el d'esser enganyat? Expressar el dolor i convertir-lo en una altra cosa ens allibera. Ensenyeu les vostres ferides de guerra us farà forts. Expresseu els vostres defectes i es converitaran en virtuds! Coral et recomano una pel·lícula per a que veguis que el dolor s'ha de convertir en una cosa més constructiva que en el sentiment d'inseguretat. Treballat i estimat i seràs més forta i podràs perdonar i estimar novament. Escolta el mail novament! La Coral es sent insegura

  Col·laborar en la secció dels mails d'amor de'n Jordi Llavina m'ha fet adonarme novament del poder de les paraules. Estar davant d'un poeta i al costat d'un periodista, et recorda que si el que volem dir té un significat i s'acompanya d'afecte, és en el 90% de les vegades la millor medicina per al cor.   

La Gemma ens explica que troba a faltar el seu ex. "M'he plantejat tornar amb el meu ex". Són normals els dubtes? Què en pensa en Jordi? i jo? Un mail molt interesant d'una oient nostra. Mails d'amor.

Una forta abraçada t'encomana en Gaspar i tot l'equip! Què fer quan ens deixen? A on anar? Com ens sentim? "Estic als llocs sense ser-hi" Però el sol surt per a tots encara que no sentim la seva escalfor. Quan et deixen...

Una dona qualsevol de Catalunya ens explica la seva la seva experiència amb els voltors emocionals.  El canvi sempre ha de començar des de nosaltres mateixos. La nostra oïent ha entès que hi ha coses que no van bé en la seva dinàmica de relació. El primer pas és adonar-se, diria que és el fonamental per començar a caminar.  Tens mig camí fet, tan sols et falta conèixer rutes millors.  Voltors emocionals. Què fer?

Prendre decisions de vegades ens pot cuasar angoixa.  Quines preguntes essencials ens hauriem de fer, per que la por no ens gui i si ho faci el millor per a nosaltres? En aquest primer mail d'amor en Jordi Llavina  i jo parlem d'una decisió quotidiana però no gens fàcil de prendre sol.  Decisions a la parella

Ja podeu comprar el llibre a un  preu molt econòmic.  10,50 euros.

¿Cuál es el problema de la vida? La trilogía de Linklater ha ido creciendo y madurando como los personajes. En el año 1995 nos mostró a dos jóvenes enamorados. Una historia en donde Facebook aun no se había inventado. Ni siquiera los teléfonos móviles estaban de moda. ¿Cómo llevar una relación a distancia sin la tecnología actual? Creo que nuestros hijos deberían ver esta película en algún momento, para que se dieran cuenta como la revolución tecnológica ha cambiado nuestras vidas. Estoy segura que miles de historias de amor se han perdido sin poder madurar por la distancia. Quizá por la falta de medios que faciliten la comunicación. En los años 90, no era tan fácil decirle a alguien que le gustabas, que estabas enamorado de él o de ella. Era difícil acceder a comunicarse bien. Los medios de hoy en día nos facilitan que las relaciones se queden en el tintero. Es decir, quién no se entera es por que no quiere. Facebook, twiter, y todas las redes que usan los jóvenes, sin contar ...

El passat 12 d'abril del 2014 vàrem compartir una tertulia molt interesant al programa de Catalunya Ràdio, l'Ofici de Viure amb Gaspar Hernández. El poder femení que ens presenta Mireia Darder és una visió molt personal de la feminitat. Però que vol dir feminitat o què vol dir dir ser dona avui dia. Una tertulia enriquidora amb punts de vista potser en alguns moments diferenciats, però enriquidors. Gràcies per aquest espai i aquesta estona. Ha sigut com sempre enriquidor.   El poder femení. Joelle Cervera i Mireia Darder

Estimados colegas, amigos y lectores: Hace una semana participé en el programa de crecimiento personal "L'ofici de viure" de Catalunya Radio para hablar de las relaciones que nos quitan la energía. Junto a mi compañera de oficio la psicóloga Laura del Caño, pudimos conversar alrededor de una hora acerca de algunas características de modelos de relación tóxicos o disfuncionales para las personas. ¿Cómo podemos identificar que una relación es tóxica o vampirizante? -Cuando nos sentimos cansados a nivel físico después de haber quedado con la persona. - Cuando sentimos ansiedad, pensamientos repetitivos, malestar, etc. - Cuando una de las dos partes nos absorbe la energía, no nos deja hablar, sentimos que no nos escucha, sentimos que no generamos ningún interés en el otro si no es para el beneficio del otro. ¿Qué hacer cuando nos damos cuenta de que el pilar de la relación es insano y no nos aporta nada? Lo más sencillo sería cortar la relación o dejar que mu...

La nostra manera de comunicar-nos determina les postres relacions. L’estrés i l’atenció cap allò que no té un valor profund, desvia la mirada del que val la pena. No ens adonem. Arribem a casa la major part del dia pensant en allò que em fet malament o allò que queda per fer. També ressona al nostre cap tot allò que està mal fet. Les rentadores que no he pogut fer, el terra ple de brutícia, o el castig que he sigut incapaç d’imposar. La manera d’arribar a casa i reunir-nos amb la família, parella o fills, ens determina la resta del dia. Però encara més augmenta o disminueix la sensació de que la jornada ha valgut o no la pena. Quan ens trobem amb els fills, seria bo plantejar-nos el següent. Preguntar com anat el dia, adaptant la pregunta a les diferents edats dels postres fills. Si son petits podem formular preguntes tancades. “avui que heu fet: psicomotricitat o plàstica? Què t’ha agradat més i el que menys? Què has fet a l’hora del pati? Etc. Amb les parelles, la comuni...